No, no tinc por de perdre el nord. Si el tinc que perdre per retrobar somriures desaprofitats ho faré i m'arriscaré .. més igual el temps o la direcció, puc tardar anys o puc perdre el nord avui mateix; Aniré direcció al meu destí, el seguiré i me'n aprofitaré, pot semblar egoista o potser de depravada però quan jo sense Nord em senti satisfeta i venturosa, tu et qüestionaràs el per que no em vas seguir. No et podré resoldre els teus dubtes, però tu mateix et respondràs .. jo seré allà amb l'eterna felicitat i tu, aquí, agenollat davant la finestra i mirant-me des de lluny .. em cridaràs i no tornaré, et caurà una llàgrima i després una altre una mica més amarga, i te'n penediràs de no ser tan valent i de haver deixat el teu coratge en aquell crit del dissabte al matí. No seré jo qui se'n alegrarà de la teva covardia, m'hagués agradat més, arrastrar-te contra mi, contra el pit i dir-te que junts construirem el destí. Llibertat em vas dir, i amb llibertat me'n aniré. No em puc assegurar res ni a mi mateixa, res esta escrit, l'únic que si que em puc creure és, que per molt lluny que sigui el meu oest, nord, sud o est .. si cal perdre'ls tots ells i convertir-me en aire sense rumb per trobar la meva brúixola, ho faré, sense pors ni remordiments. Per que només jo, puc manejar com i quan vull la meva part de felicitat .. i tornaré a agafar la motxilla i aniré a córrer món, per que ja fa temps que he acostumat la meva enyorança als ulls secs, he fet l'esforç de voler que la meva enyorança no tingui amo. I aleshores vec l'estat en el que em trobo: el cel abaix i la terra a dalt.
Mònica García, 25 de Març del 2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario