Hi ha dies que només tens ganes de capbussar-te dins el mar, de no sentir absolutament res, tan sols el soroll aquell un pel estrany que sents quan tens les orelles tapades o bé per l'aire o bé per aigua. En definitiva de no sentir ni veure res, dins l'aigua poc pots veure .. i el que veus no ho veus clar. Per tan es millor tancar els ulls i deixar-te emportar per la mar. Sempre m'ha fet por l'aigua rebel, no saps mai cap a on et portarà .. Però en dies com els d'avui, necessito ser portada cegament a qualsevol indret. Fer un salt, tirar-me de cap, sentir com entra el cos dins l'aigua, com es mulla i moure els peus per no arribar enlloc. Sentir-me perduda de veritat, perdre'm intencionadament ..
Mònica García, 5 de novembre del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario