Aquell diumenge el pare va baixar amb les botes descordades, i la mirada cansada, però em va acariciar el cap com sempre feia, i així pujava al cotxe amb tot el cap embullat.
Deia que li agradava la meva cara de concentració mentre intentava posar els cabells en la seva posició inicial, però aquell dia no em va mirar mentre ho feia.
Callada vaig posar la seva emissora de radio, per veure si gesticulava alguna cosa, però va ser envà. Només es fixava amb la carretera i les seves senyals, conduïa pausadament, sense pressa, tot i que ell, mai tenia pressa amb el cotxe ..
Estàs trist. -Vaig dir.
L'has vist somriure alguna vegada? -vaig afegir; Vaig callar esperant una resposta.
Mentre esperava, vaig afluixar la radio .. per escoltar-lo millor, però no parlava, estava mut i jo em sentia estúpida sense resposta.
Varem arribar al Remei, i va estacionar el cotxe i sense dirigir paraula .. vam començar a traçar la ruta que tots els diumenges feiem. Només es sentia el soroll de les petjades, les fulles cruixir i de tan en tan sentia la gossa endrapant un tros de pal.
De sobte, mentre esperàvem que la gossa ens atrapés, que degut al pal l'havíem deixada enrere .. em va dir:
- El dia que per primer cop vas balbucejar, ella et va somriure. Des de llavors sembla que l'hagi amagat.
- He perdut, li vaig contestar.
- Tu no tens res a veure, va dir-me.
- Quan jo era petita, jugàvem a fet i amagar. Ella s'amagava i jo sempre la trobava. Sempre la guanyava, però aquest cop, m'ha vençut, l'han vençuda.
- Si et roben alguna cosa, sempre es molt més difícil de trobar-la; i a ella li van robar aquell somriure. En molts moments tu has estat apunt de trobar-lo, però ha estat inútil, per que els lladres no volen beures una copa d'orgull, no volen demanar-li perdo i no volen entrar en raó.
- No trobaré el vell somriure, però lluitaré per el nou. - Em vaig dir.
Torna-li, torna-li les ganes de viure, les ganes de sentir i les ganes de batallar. Torna-li la olor de cafe de tots els matins, els meus primer balbuceig i les meves primeres paraules, torna-li aquell mots que deia ella, torna-li la veu. No tinguis por de que cridi més que tu, perque si ella no ho fa, ho faré jo. La vas embastir amb la teva hipocresía, la vas enderrocar per creixer tu. A mi no em caldrà, perque els diables com tu cauen quan l'àngel se'n va. Li vau robar el seu somriure, aquell que a mi em tenia que fer creixer, vaig creixer sense ell però reclamo viure amb ell.
