Per a tu, pare.

I un moment abans de partir, em va dir: promet-me que sempre t'estimaràs a tu mateixa igual que t'estimo jo. I es que ell sempre m'ha demostrat que el carinyo que sent per mi, el va trastornar des de que vaig néixer. Així m'ho va explicar fa anys, i jo mai he dubtat del seu amor. Per que el amor del pare, es difícil que em faci dubtar i també es difícil estimar-me de la mateixa manera que ell ho fa. M'estima com si fos la partícula més petita del planeta, i m'ha protegit sempre com si a cada segon em pogués trencar. No puc permetre'm pensar que sóc aquella partícula tan petita, tinc que estimar-me com si fos el sol de cada matí, per continuar sent el sol de la seva vida durant molt de temps.

Des de la distància, el sol segueix i seguirà brillant per a tu.


Mònica García, 25 d'abril del 2013.