Ets imprescindible per a mi.

Moltes vegades havia temut el mateix, i aquest cop es produirà. Ahir vaig trobar a faltar en el seu to alguna cosa més que convicció: esperança.
Va ser com si cada paraula trenques una part de mi, del meu mur individual.
I digue'm, no estimes la vida, la llibertat, la passió de ser, existir, sentir? tan se val, només et volia dir que necessito la teva mà amiga com l'aire per respirar.

(Fins a la lluna i tornar, t'estimo jo)
9 de Maig del 2013